2.JPG)
No hace mucho, cuando todavía las montañas estaban cubiertas de nieve, como las que decoran los belenes, espolvoreadas, un grupo de escritores recorrieron parte de la Cerdanya, en busca de las localizaciones del libro que da título a esta entrada. "El secret del Cadí" es una novela para jóvenes, aunque la pueden leer también los adultos, escrita por Xavier Ambròs, miembro del grupo Diodati, quien fue también el responsable de prepararnos la ruta. Cada vez que llegábamos a un enclave, Xavier nos leía la parte del libro que hacía referencia a ese lugar.
"Va mirar de nou el plànol de la zona que havia demanat al seu pare. En efecte, allà hi havia el punt negre amb el nom de Casa Vima. Amb el dit, ressegí la carretera de Lles de Cerdanya fins a Martinet. D'aquí la que va a Villec, la desviació a Béixec i el camí cap a Vima. Va tornar a passar el dit per sobre l'itinerari mentre repetia cadascun dels noms. "Què deu passar allà? Per què en Marc, des de Mèxic, em pregunta per un lloc perdut al Cadí?...
...Creuà el riu Segre i va canviar de carretera, tal com ho havia vist en el plànol. La forta pujada fins a Béixec va ser molt dura. L'esforçat ciclista agraïa que no fes sol i, per tant, no haver de patir una calorada excessiva. Durant l'ascens no va trobar ningú. Quan va arribar al petit poble, va deduir que la gent restava a les cases perquè tampoc no hi havia cap persona pels carrers"
 |
| Béixec |
"Va consultar el mapa i calculà quina havia de ser la pista de muntanya que el portés cap aquell lloc ignot anomenat Vima. Els espadats colossals del Cadí, coberts pels núvols s'endevinaven a prop".
"De manera clara, es va decidir pel camí de l'oest. Era una carretera sense asfaltar, estreta i força malmesa on els cotxes havien de tenir dificultats per passar, però no era cap problema per una bicicleta. Aviat deixà el poble enrera"
"Al camí, solitari, hi havia una gran buidor de sons. No se sentia ni l'habitual cant d'ocells. Era com si la vida s'hagués aturat. Ell també es va detenir un moment. El va envair la sensació que entrava en algun lloc prohibit"
"Va continuar amb més lentitud perquè observava amb intranquil·litat el bosc ombrívol que travessava. Passada una costa molt forta, decidí aturar-se per recuperar l'alè i mirar, una vegada més, el plànol, ja que tot aquell paratge li era desconegut. Anava en la direcció correcta. Reprengué la ruta i després de poca estona va observar que el camí es dirigia cap a un coll petit. Allà, es feia visible una casa isolada"
"Va deixar la bicicleta recolzada en un arbre i, expectant, s'acostà a l'edifici. No semblava que hi visqués ningú. Tenia signes clars d'abandó. Era un mas força gran i amb l'aparença d'haver estat prou rellevant en una altra època, però que en l'actualitat havia caigut en l'oblit. El silenci només era tallat per un suau vent humit, que feia grunyir algun porticó de finestra mal tancada"
 |
| Casa Vima |
"Amb cautela, en Pau creuà el gran arc d'entrada..."
"Era l'únic accés que donava pas a un ample pati interior, el qual feia de distribuïdor de les diverses dependències"
"El noi va obrir amb compte cadascuna de les portes dels espais diferents que tenia al davant. Es va adonar que comunicaven entre si, però que eren buits, foscos i bruts. Semblava que només tinguessin algun ús per a bestiar"
"A poc a poc, va pujar per una escala, a la banda esquerra del pati, que accedia al pis superior."
"En obrir la porta, aquesta va grinyolar com si deixés anar un lament llarg i trist. Va veure que hi havia diferents estances i cadascuna tenia les parets pintades de colors diversos. "Aixó havia de ser l'habitatge", suposà mentre contemplava un moble vell amb una capa notable de pols. Va advertir que el sostre gairabé es feia transparent en diversos punts, pels cuals es veia el cel i per on encara queia algun degotall residual de la pluja."
"Va avançar unes quantes passes i va advertir que el terra cruixia. "És poc segur!", considerà, i va decidir no continuar més."
 |
| El Cadí |
Continuará...
3.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
